Llistes de passatgers (actualització)

Els companys de l'Arxiu del Museu han publicat una nova entrada Busco la llista de passatgers de quan el meu besavi va anar a Amèrica... que actualitza la informació publicada fa anys a la Bitàcola MMB sota el títol La Pregunta del Milió.

Us recomanem la seva lectura!




La Pregunta del Milió

- Teniu les llistes dels passatgers que durant el segle XX van sortir embarcats del Port de Barcelona?
Aquesta qüestió és recurrent, no hi ha cap mes de l'any que no vingui almenys un usuari a demanar-nos llistes de passatgers, normalment ens en demanen de principis del segle XX.
Bibliografia de llistes de passatgers
Bibliografia de llistes de passatgers
Malauradament, en el Museu Marítim tenim molt poques llistes de passatgers i són de finals del segle XIX. Concretament la Biblioteca conserva el Boletín de la Compañía Trasatlántica, editat de l'any 1892 al 1898. Hi apareixen les sortides i arribades dels vaixells de la Companyia i també se cita el noms i cognoms dels passatgers que hi embarquen. També dins del fons de l'Arxiu del Museu hi ha un registre de passatgers de la mateixa naviliera d'una part de l'any 1936. I res més, podem oferir quines eren les condicions en què viatjaven els passatgers depenent de la seva classe (1a, 2a o 3a), mostrar com eren per dins els transatlàntics, la documentació necessària, fins i tot, dades estadístiques d'emigració, però no tenim llistes amb els noms concrets.
  • Per què no les tenim?
    Perquè les navilieres van desaparèixer i amb elles pràcticament tota la documentació que van generar.
  • Quina institució ho pot conservar?
    Des del Museu Marítim, hem fet recerques en diversos arxius i centres de documentació i no hem trobat mai res.
  • És impossible trobar llistats de passatgers?
    Continuarem buscant i si un dia en trobem ho publicarem al blog. Des d'aquí convidem a tothom qui tingui alguna informació a difondre-la.
De moment, us aconsellem que feu la recerca -exceptuant la dècada dels 90 del segle XIX- a l'inrevés. En comptes de buscar els llistats de sortida del Port de Barcelona, recomanem que busqueu les llistes al port d'arribada. Normalment, els usuaris demanen informació de passatgers que van anar a Amèrica. Allà la recerca sempre és més fàcil. Per als Estats Units, se'n conserva àmplia documentació dels passatgers arribats al país, per exemple, a Nova York tenim el Ellis Island Records. Per als països d'Amèrica Llatina, el Centro de Estudios Migratorios Latinoamericano (CEMLA), amb seu a Buenos Aires, recull documentació sobre les migracions a l'Argentina. Per altra banda, hi ha una altra institució de caire privat a Cuba, CubaGenweb, que recull dades sobre llistes de passatgers d'arribada i sortida de Cuba. Per als emigrants al Brasil, recomanem el web de Memorial do imigrante. Podreu consultar més informació a la nostra base de dades de delicious sobre llistes passatgers. Per últim, recomanem que feu una ullada a la fotografia. Tenim abundant bibliografia sobre l'emigració dels espanyols a Amèrica de la qual n'hem fet un tria.

Real Colegio Naútico de San Telmo de Málaga

El Periplo del Talismán
El periplo del talismán és la darrera novel·la de Montserrat Claros, acabada de publicar. L'autora, cada cop que escriu una nova obra, pensa en la biblioteca del Museu i ens envia un exemplar. Aquest gest és d'agrair perquè significa que considera que el nostre centre conté un fons ric del qual vol que formi part també el seu treball. El que ingressa a la biblioteca passa a ser patrimoni per a tothom.

Claros s'inspira en un fet històric de tema marítim per crear les seves obres de ficció. En El Periplo la font d'inspiració és el Real Colegio de Sant Telmo de Málaga. En el discurs d'inauguració del Colegio l'1 de juny de 1787 es reflectia el pensament il·lustrat típic de l'època: El desig de felicitat per al poble, que la felicitat no s'aconsegueix sense prosperitat i desenvolupament econòmic i que el progrés i la felicitat només es poden assolir a través de la instrucció. (Discurso inaugural, Sec. Intrucción nº128 Archivo Municipal de Málaga)
La Biblioteca del capitán
En un article de la revista malaguenya Pendvulo Isabel Grana Gil parla de la importància que va tenir aquest Colegio: "Supuso para muchos malagueños sin posibilidades económicas el acceso a la formación profesional que les facilitó un puesto de trabajo bien retribuido tanto social como económicamente hablando y ... este centro contribuyó al desarrollo del Puerto, que en estos años tenía más actividad, al suministrar los pilotos de mar necesarios para el afianzamiento del tráfico comercial con las Indias".

Reproduïm aquí, a Bitàcola MMB, les paraules de Montserrat Claros tal com ja vàrem fer amb Hijo de acero i la Biblioteca del capitán novel·les inspirades en Isaac Peral i Alejandro Malaspina respectivament:


Hijo de acero
Desde su inicio, El Periplo del Talismán es un viaje apasionante al corazón de la aventura. La novela está inspirada en el Real Colegio Náutico de San Telmo de Málaga, la institución encargada de formar a los niños como Pilotos de la Real Armada del Imperio español a finales del siglo XVIII, y en el histórico y enigmático Tesoro de los Cinco Reyes.  


La narración no es sólo una novela de aventuras; además, es una ventana abierta a la realidad de una joven del siglo XVIII, Benilde Letrán, cuya fuerza de voluntad, su amor por el conocimiento y audacia, la ayudarán en los momentos cruciales de su existencia. El destino la llevará al borde de una encrucijada. Tendrá que decidir entre cumplir su palabra dada a la mujer que un día le salvó la vida o alejarse, para siempre, de todo aquello que amaba. El amor, la lealtad y el instinto de supervivencia condicionarán el cumplimiento de la palabra empeñada.


El Periplo del Talismán es la tercera novela de Montserrat Claros. Con ella, la autora hace una nueva y trepidante incursión en la Historia de España recuperando, para la literatura, escenarios y personajes históricos de importancia capital que el correr de los siglos ha ido encerrando en el silencio. Por ello, en esta emocionante narración, nos encontraremos con el buque insignia de la Real Armada, Santísima Trinidad, durante el combate naval de Cabo San Vicente, o el sistema defensivo de las torres almenara frente al ataque de las galeras procedentes de la ciudad corsaria de Argel.

Santísima Trinidad
Montserrat Claros, licenciada en Filosofía y profesora de esa asignatura en institutos de Ceuta y Málaga, es autora de otras dos novelas basadas en la Historia Naval.    La primera, La biblioteca del capitán, narra la Expedición científico–política de Alejandro Malaspina ocupando puestos en el Top 100 Amazon España, en su sección, más de cien veces.    Hijo de Acero es su segunda novela, basada en la epopeya vivida por Don Isaac Peral y Caballero durante la construcción del primer submarino de guerra de su invención; fue elegida 3ª Mejor Novela Histórica de 2014 por la web literaria Todoliteratura. Actualmente lleva más de un año de permanencia ininterrumpida en el Top 100 Amazon México en su sección. Ambas novelas, han alcanzado la 2ª edición en formato papel.

Drassana 24

A partir d'avui teniu disponible a internet el número 24 de Drassana : Revista del Museu Marítim de Barcelona. L'adreça per accedir-hi és http://www.raco.cat/index.php/Drassana perquè forma part del repositori de revistes RACO.

El dossier d'aquest número està dedicat al treball en les economies marítimes. Abarca diferents professions i sectors de treball: la marina mercant, la indústria de la construcció naval, el treball portuari i la pesca. És difícil acotar els treballadors del mar, n'hi ha que treballen embarcats, d'altres fan la seva activitat a terra. Abasten totes les classes socials i categories laborals. A tots ells es dedica gran nombre de la revista:


A Drassana 24 també trobareu les habituals seccions Patrimoni, Reportatge, Els nostres projectes, Ressenyes, Les noves adquisicions, Album de fotos i, també, Altres museus que aquest cop està dedicada a l'Espai Far de Vilanova i La Geltrú.

Un enigma i la solució a dins mateix de la biblioteca

A la Biblioteca, des de l'inici, s'han guardat els fulletons i els llibres de poques pàgines en caixes. Ara anem examinant l'estat de tot el que hi ha dins per si s'ha de restaurar, per repassar que estigui catalogat, i per -si és interessant i lliure de drets- poder-ho digitalitzar i penjar a l'Archive

L'altre dia, mentre repassava el contingut d'una caixa vaig trobar sis quadernets que no estaven al catàleg, semblava que tenien relació entre ells. La matèria era similar. La paginació continuava, les signatures (les lletres que agrupen quadernets també lligaven, excepte en el primer quadern, Tratado de cosmografía que tenia una tipografia diferent i les signatures eren números, no pas lletres).

Tot feia sospitar que el primer era un llibre a part, però havia de ser molta casualitat que la resta de quadernets comencessin la paginació on acabava la paginació del primer i que estiguessin junts...

El primer que es fa en aquests casos és mirar si hi ha alguna còpia igual a altres biblioteques. El nostre primer referent és el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) que, encara que tingui aquest nom és un catàleg que no només inclou biblioteques universitàries sinó també la Biblioteca de Catalunya i un munt de biblioteques especialitzades. L'altre catàleg que vàrem consultar va ser el de la Biblioteca Nacional d'Espanya, apareixia el primer quadern solt i donava com a autor un impressor, Juan Abadal.

Vàrem veure que la Biblioteca de Catalunya també tenia catalogat el Tratado de cosmografía i no tenia autor. Va anar bé que al seu catàleg hi hagués un enllaç al text complet penjat al Google Books i així vam comprovar que era un exemplar exacte al nostre.



Semblava que teniem la primera part resolta ... ho semblava.

Vàrem buscar la resta, semblaven capítols d'un llibre però tot i així vàrem trobar catalogats tres dels cinc quaderns restants (Explicación de los cuatro términos de navegación, De la hidrografía i Construcción y uso del quadrante). Això significava que les autoritats bibliotecàries consideraven cada quadernet una obra autònoma. Aquests tres quadernets tenien com a autor Josep Baralt i Torras. Dels altres dos: De la geografía i Uso de los glovos, ni rastre.


La Biblioteca de Catalunya també té digitalitzat al Google Books el quadernet Explicación de los cuatro términos de navegación. Al final del quadern hi ha una anotació manuscrita que diu "autor: Baralt y Torras, Josep 2ª edición Vic: imp Dorca, 1814 segons datos d'un erudit d'Arenys de Mar 25-III-1959"

 

Per a nosaltres Baralt és un vell conegut ja que a la biblioteca tenim dos exemplars de la Recopilación de varias cartas de navegación... podria ser que fossin fragments d'aquella obra?
Doncs no, un cop consultat veiem que no ho són.

Ara quedava mirar què deia un vell amic d'abans d'internet, el Manual del librero hispanoamericano de Palau. És la bíblia, fruit d'una feina colossal de recerca i d'una saviesa extraordinària, Antonio Palau va recollir tota la informació possible sobre tot el que es va publicar d'àmbit espanyol des de l'invenció de la impremta fins a la data del publicació de l'obra als anys quaranta. Vaig pensar de buscar al volum de la B per saber què deia que havia escrit Baralt.

I llavors, de cop, vaig pensar... què tenim de Baralt a la biblioteca nostra? La Recopilación, aquella obra del segle XVIII i un llibre titulat Textos d'ensenyament nàutic editat el 1995, miro el catàleg i, efectivament, hi ha un exemplar a la sala de consulta. Aquest títol ... i si reprodueix algun dels quadernets?


Corro cap al prestatge, miro el sumari ... Conté el facsímil de tots aquests llibrets, tots sis! Confirmat, el primer també és de Baralt.

I ara ja sospito qui és "l'erudit" d'Arenys que -l'any 1959- va ajudar a identificar el llibret guardat a la Biblioteca de Catalunya. L'edició del llibre del 1995 anava a cura de Josep M. Pons i Guri, l'historiador d'Arenys, autor -entre d'altres- del llibre Estudi de pilots, sobre l'escola de nàutica d'Arenys de Mar. Pons Guri coneixia perfectament l'obra de Baralt, segur que va assessorar la Biblioteca de Catalunya.

Però en definitiva, què són aquests sis quaderns? doncs són els apunts redactats per Baralt, podríem dir els llibres de texts dels alumnes de l'escola de nàutica de finals del XVIII i principis del XIX. I la paginació era correlativa per si es volien relligar en un sol volum tot i barrejar edicions.

ExplicaciónDe la HidrografiaUso de los glovos

I amb tot això, gràcies a dos grans savis del segle passat, Pons Guri i Palau Dulcet, hem pogut esbrinar la veritat i ampliar el catàleg.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona