Baobab : el gegant de Madagascar

Montserrat Codina Plans és una il·lustradora usuària de la Biblioteca MMB. Hi ve a documentar les seves il·lustracions. És una usuària agraïda.

Ja la primera vegada que ens va visitar, l'abril del 2009,  ens va deixar aquest regal, una nota amb la paraula “Moltes gràcies!”


Moltes gràcies!

Ara ens ha fet obsequi del fruit del seu treball, Baobab : el gegant de Madagascar. Un llibre acordió, un objecte bell, delicat, poètic, lúdic, original. Les referències al Petit Príncep no fan més que afegir més tendresa a un relat ple de sensibilitat.
Baobab : el gegant de Madagascar

El sol fet d’haver-lo de desplegar per llegir-lo i contemplar-lo demana una lectura reposada, per ser compartida.

Narra la història d’una nena el germà petit de la qual comença a dir “baobab, baobab...” i ella vol explicar-li  tot el que pugui sobre baobabs i per això va a la recerca d’informació.
Baobab : el gegant de Madagascar
És en aquesta part que la nena defineix la lectura dels llibres com un viatge “... com que els llibres són com ulls amb petites ales que et porten i et fan viatjar a diferents èpoques i llocs, de propers i de llunyans, de reals o d’imaginaris, per tot això vaig decidir emprendre el viatge en uns quants llibres a la recerca del baobab.”

I nosaltres acompanyem la protagonista en aquest viatge a la recerca dels baobabs i aprenem moltes coses d’ells i dels costums de la gent que viuen en aquell indret. En concret se’n va a Madagascar


Baobab : el gegant de MadagascarHavieu pensat mai que l’illa té forma de barca? 

Sabieu que allà hi ha pescadors nòmades que desfan els pals i les veles de les embarcacions per aixecar tendes i passar la nit a terra? 

Sabeu quina ofrena fan al mar quan un nen neix?

Bé, no us explico res més, millor que ho descobriu acompanyats per la protagonista de la història. Perquè la història és dolça, però el tacte del llibre deliciós, un llibre-objecte ideal per regalar per nadal.

Baobab : el gegant de Madagascar


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Nadala dels mariners

Els integrants de l'Àrea de Gestió de Col·leccions i del Coneixement del Museu Marítim de Barcelona us desitgem molt BONES FESTES.

Escolteu la Nadala dels mariners

Desaparecidos sin rastro

Manuel Rodríguez Aguilar (Madrid, 1958), Oficial de la Marina Mercant per l'Escuela Superior de la Marina Civil de La Corunya acaba de treure el llibre Buques españoles desaparecidos sin rastro i ens ha fet donació d'un exemplar. Li hem demanat que ens expliqués què s'amaga sota aquest títol i això és el que ens ha dit:


Misterio y mito son sinónimos en todos y en cada uno de los treinta y cinco buques de este libro y de su desaparición en la mar a lo largo de los años. Desde hace mucho tiempo, numerosos buques españoles -mercantes, de guerra o pesqueros- han desaparecido en la inmensidad de la mar, junto a sus ocupantes, sin dejar rastro alguno. Aunque todas las historias, sin excepción, son tremendas desgracias, el crucero Reina Regente, que desapareció en 1895, por su condición de buque de guerra es el claro exponente de una enorme tragedia humana a causa de la pérdida de sus 412 tripulantes. No obstante, tanto los buques mercantes como los de pesca, han sido dos importantes segmentos muy castigados por una de las formas más terribles de perder un buque en la mar. Buques como el Apolo, Castillo Montjuich, Mariano Benlliure, Pelayo, Cabo Villano o Montrove, desataron en su momento vivos comentarios y generaron el interés de la opinión pública española.

Las historias, venturas y desventuras de veintinueve mercantes, dos buques de guerra y cuatro pesqueros conforman un interesante trabajo de investigación y recopilación de documentación realizada durante varios años en numerosos museos, bibliotecas y archivos. Al texto acompaña una completa colección de imágenes y documentos, varios de ellos inéditos. Un curioso detalle respecto a los barcos que conforman este libro es que prácticamente todas las navieras españolas importantes -Trasatlántica, Ybarra, Sota y Aznar, Pinillos, Trasmediterránea o Elcano, además de la Armada- han tenido que soportar sobre sus espaldas el inmenso drama de la desaparición en la mayor de las soledades y sin dejar rastro de uno o más de sus buques, una terrible circunstancia que les dejaría marcadas durante toda su existencia. 

El libro trata de acercar a todos aquellos lectores interesados por los accidentes marítimos una amplia selección de historias, algunas conocidas en parte, la mayoría desconocidas y casi todas con emotivas anécdotas, además de recuperar a unas personas (casi 1.300 mujeres y hombres) que permanecían sepultadas por el más triste de los olvidos. ¡Desaparecido sin rastro! Qué grandes tragedias encierran estas tres palabras.


Rodríguez Aguilar és també autor de dos llibres més també relacionats amb els accidents marítims: Cinco grandes naufragios de la Flota española (2004) i Vida y tragedia del mercante Castillo  Montjuich : de la Guerra civil española a su naufragio, 1936-1963 (2008). Tots tres els trobareu a la Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona.

Cinc anys de Bitàcola MMB Ja tenim guanyador!



Acabem de sortejar una navegació per a dues persones amb el pailebot Santa Eulàlia i el guanyador ha estat 

Javier Creus Llorens

Moltíssimes gràcies a tots els participants pel vostre interès.

Enhorabona Javier, tot seguit ens posarem en contacte amb tu.

Esperem poder celebrar molts més anys amb tots vosaltres, sense el vostre suport aquest blog no tindria sentit.

Drassanes. Voleu fer un viatge en el temps?

Un dels temes més sol·licitats pels usuaris a la Biblioteca del Museu Marítim són les Drassanes de Barcelona. Hi ha qui s'interessa per la seva arquitectura, altres per la seva història, o per algun dels seus usos o demana imatges i plànols de l'edifici. Fins ara era impossible ajudar-los oferint un sol llibre. Ara, és possible. Per tant es pot afirmar que aquest era un llibre llargament esperat però que, paradoxalment, ha valgut la pena esperar.

Les Drassanes Reials
Coberta del llibre
Els darrers cinc anys, arrel de les obres de restauració de l'edifici -que suposaren fer excavacions arqueològiques- i dels treballs de recerca i re-interpretació de les fonts per part d'historiadors s'han pogut establir teories i bases sòlides que modifiquen les hipòtesis anteriors sobre la història del conjunt de les Drassanes. El llibre que ara s'ha publicat no s'hagués pogut fer abans o ara s'hauria d'estar modificant.

Aquest llibre ha estat redactat per tres autors (Sílvia Dahl, Enric Garcia i Olga López) però en realitat és  fruit d'un treball en equip de l' MMB. Amb continguts elaborats a partir de fonts escrites : monografies , articles de revista i de fonts gràfiques: gravats, plànols, fotografies -antigues i actuals- provinents majoritàriament de l'arxiu fotogràfic del museu, però també d'altres d'institucions que preserven patrimoni gràfic (Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, Centre Excursionista de Catalunya, Archivo General de Simancas, entre d'altres). S'han incorporat també altres treballs encarregats pel Museu a especialistes en diferents disciplines.

Redescobrint les Drassanes p. 105
Tal com diu Sílvia Dahl, una de les autores del llibre, responsable de la selecció i documentació de les imatges: "Aquest llibre ens hauria d'ajudar a entendre i conèixer més a fons les Drassanes".

El treball acurat en el tractament de la imatge, el disseny i la composició fet per l'editorial Efadós permet una lectura molt amena a través de 270 pàgines profusament il·lustrades. És un llibre que invita a gaudir-lo tranquil·lament, mentre passeu les pàgines descobrireu imatges d'una Barcelona desconeguda i en part desapareguda. Aquest llibre pot ser, també, un regal ideal per a tots aquells que aprecien la cultura i estimen el passat.

Aquest edifici i l'àmbit que l'envolta ha sofert molts canvis arquitectònics i les fotografies que es van fer fa més de cent anys romanen de testimoni d'aquest passat. 

Voleu fer un viatge en el temps? 




Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Revistes tardor 2013 (II)

Aquests són els continguts de les últimes revistes que han arribat a la Biblioteca del Museu Marítim durant el mes de novembre.

En aquesta ocasió remarquem els següents articles:
  • "Le Patrimoine numérisé en 3D". Le Chasse Marée. Núm. 254 (Novembre 2013)
La digitalització en 3D de vaixells ofereix noves perspectives per tal de preservar el patrimoni marítim conservat als museus. De fet aquesta tècnica s'ha usat per a intercanviar dades i coneixements entre els museus de Douarnenez i Falmouth. Més informació a la web de la revista http://media.chasse-maree.com/PDF/numerisation.pdf
Classic Boat Nov. 2013
  • Classic Boat Index
Index, en format pdf, que ens permetrà cercar tots els articles publicats a Classic Boat de manera ràpida i eficaç i així oferir-vos un millor servei. 
  • "Turner and the Sea". Classic Boat (November 2013)
Article sobre l'exposició dedicada a Turner que se celebra al National Maritime Museum fins al 21 d'abril del 2014 i de les activitats programades relacionades amb l'artista. Els tickets es poden adquirir en línia
  • "La vida al port de Barcelona". Descobrir Catalunya (Novembre 2013)
A través de l'entrevista a diversos treballadors del port descobrim l'engranatge humà i tecnològic que s'acciona cada cop que arriba un nou vaixell al port de Barcelona, parlen amb un pràctic, una consignatària, el director del Consorci El Far, un estibador i un policia portuari.
  • "Wind assistance : the story continues". The Motorship (October 2013)
Sobre els espectaculars vaixells mercants de propulsió eòlica, una energia neta i sostenible  http://www.fairtransport.eu. I un curiós cas de casc que actua com a vela.


  • "Visite du garde-côte cuirassé Schorpioen". Neptunia 271 (Septembre 2013)
Construït el 1868, Neptunia ens proposa una visita al cuirassat Schorpioen, acabat de restaurar, que es troba al Marinemuseum de Helder, als Països Baixos.
  • "Resistir és vèncer". Sàpiens 136 (novembre 2013)
Sobre la Guerra de Successió, s'explica que un dels aspectes menys coneguts d'aquesta guerra és el de la marina militar catalana i el paper que va tenir en el conflicte. S'hi esmenten el nom d'algun dels vaixells que formaren part d'aquesta desconeguda i escassa dotació.

  • "Salving Costa Concordia" Ships Monthly (December 2013)
Article sobre la maniobra de redreçament del Costa Concordia. Tota la informació sobre l'estat d'aquest complicat procés a The Parbuckling Project. Mireu la web, és molt interessant.

Tots aquests articles i els que apareixen en els sumaris escanejats estan a la vostra disposició a la Biblioteca del Museu Marítim.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Bitàcola MMB fa cinc anys!

Estem de celebració. Ahir, 25 de novembre va fer cinc anys que vàrem fer públic aquest blog i amb aquest motiu hem organitzat un sorteig

El premi consistirà en una navegació amb el pailebot Santa Eulàlia per a dues persones ... El coneixes? Hi has navegat alguna vegada? T'agradaria?


Pailebot Santa Eulàlia
Participa, és molt senzill, has d'omplir aquest formulari

La data límit per participar és dilluns 9 de desembre de 2013 a les 12:00 del migdia. El sorteig, que serà públic, es farà a la Biblioteca a les 12:30. A continuació publicarem el nom de la persona guanyadora.

L'experiència val la pena, animeu-vos a participar.

Moltes gràcies per aquests cinc anys, esperem fer-ne molts més al vostre costat!

D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal i la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, s’informa a la persona interessada que les dades facilitades seran incloses en el  fitxer automatitzat d’Activitats Culturals i Educatives, amb l’única finalitat de gestionar aquesta activitat i, que podrà exercir els drets d'accés, cancel·lació, rectificació o oposició, mitjançant correu electrònic a l’adreça m.maritim@diba.cat, per escrit signat presentat en el Registre General del Consorci o enviat per fax (93 318 78 76).

Novetats

Si voleu donar un cop d'ull als llibres que han arribat a la Biblioteca recentment aquí teniu les cobertes





Us n'interessa algun? Ens agradaria saber quins i que ens deixessiu un comentari amb els títols que us agradin més.

Per estar al dia de què arriba nou a la biblioteca ens podeu seguir per Pinterest o pel catàleg de la Biblioteca on trobareu els llibres ordenats per novetats. Totes dues eines les trobareu també agrupades a la columna de la dreta del blog sota l'epígraf novetats.

Lloret, sempre present al Museu Marítim de Barcelona


Demà, 19 de novembre, a les 20:00 h. s’inaugura al Museu del Mar de Lloret l’exposició La Col·lecció de Lloret de Mar al Museu Marítim de Barcelona. L’exposició romandrà oberta al públic fins al 15 de gener de 2015 i mostrarà 14 objectes que formen part del Patrimoni Històric i Artístic del municipi de Lloret de Mar i que actualment custodia el Museu Marítim de Barcelona.

L’exposició mostra objectes que varen ingressar a l’MMB procedents de l’Ermita de les Alegries,  l’Obreria de Santa Cristina i de l’ Ajuntament de Lloret de Mar; així com altres objectes que han estat adquirits per compra pel Museu Marítim de Barcelona i que estan directament relacionats amb la història marítima de Lloret de Mar. 

Blanca Aurora
Entre les peces de l’exposició destaca el mascaró de proa de la Blanca Aurora, obra de l’artista Francesc Pasqual i Granés, prominent escultor tallista especialitzat en imatgeria religiosa i en mascarons de proa. El mascaró va pertànyer a la fragata Blanca Aurora construïda a Lloret de Mar l'any 1848 per Agustí Pujol. Representa la imatge de Maria Parés, filla de Silvestre Parés, capità i armador del vaixell.  

Val la pena esmentar també dos models exvots procedents de l’ermita de Santa Cristina de Lloret

Exvot de xabec
Model exvot de xabec armat amb vint-i-vuit canons que porta aparell complet i veles. Les veles del pal trinquet i messana són de color blau i blanc, a ratlles; en canvi, les veles del pal major i el floc són de ratlles blanques i vermelles. El mascaró de proa representa un cap d’animal i al timó hi ha esculpit un cap humà.  La inscripció al mirall de popa confirma el seu caràcter votiu “Exvo me fecit Francisco Fabregas 1785”.  

Exvot navili de 64 canons

I un model exvot de navili de dos ponts armat amb 64 canons, amb tres pals, aparellat amb veles quadres. El model porta tretze figuretes que representen els tripulants -desproporcionalment grans- repartits per la coberta, les taules d’eixàrcies i les cofes del vaixell. El mascaró de proa representa una figura al·legòrica amb cos d’animal i cara d’home traient la llengua. A popa apareix la inscripció “FT Fco. Barreras” que probablement sigui el nom de la persona que va fer l’oferiment a la marededéu.

Amb aquests objectes recordarem temps passats, descobrirem la relació de Lloret amb la mar i veurem la importància que va tenir la construcció naval al llarg del segle XIX en aquest indret i l'extraordinària riquesa artística que ha perdurat fins avui.

El Museu de Lloret de Mar ha programat una sèrie d'actes relacionats amb aquesta exposició. Entre les quals destaquem:
  • La Memòria històrica de Lloret a Barcelona : un patrimoni a preservar. Conferència a càrrec del Doctor Enric Garcia Domingo, cap de l'Area de Gestió de Col·leccions i del Coneixement de l'MMB. Sala d'actes de l'Ajuntament de Lloret. Dimarts 19 de novembre 2013 a les 19:00 hores
  • Restauració del model de vaixell Lince. Conferència a càrrec de la restauradora de l'MMB Carmen VázquezSala d'actes de l'Ajuntament de Lloret. Dijous 21 de novembre 2013 a les 20:00 hores
  • Dissabte 23 i diumenge 24 de novembre: Jornada de portes obertes al Museu del Mar de Lloret. Visites guiades a l'exposició (a les 11:00 i a les 17 hores)
 
 
Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona
 

Un barco de guerra privado

La Grelda Ortiz, col·laboradora voluntària, fidel usuària de la biblioteca és una fan incondicional de les novel·les del Patrick O'Brian. S'ha llegit els vint llibres de la sèrie i alguns dues vegades. La setmana passada ens va tornar, després de rellegir-la, Patente de Corso i tota entusiasmada va proclamar que era la millor, perquè té de tot, molts dels temes que apareixen en altres aquí hi són tots reunits. I li vàrem dir, per què no ho expliques a Bitàcola MMB? I aquí ho teniu:

La duodécima novela de la serie Aubrey-Maturin de Patrick O'Brian es, en mi humilde opinión, una de las más fascinantes. Tiene todos los ingredientes para no despegarte de ella: acción, espías, intriga, engaños, romance... La aventura se inicia con que a Jack Aubrey lo han expulsado de la Armada inglesa y se le presenta la oportunidad de hacer el corso como capitán de la fragata Surprise comprada por su amigo el doctor y espía Stephen Maturin... claro que al capitán Aubrey no le agrada la palabra corso... él prefiere la expresión barco de guerra privado.

Patente de corso
En esta trepidante historia vivimos - más que leemos-  la vida a bordo de la Surprise como barco corsario con la misión secreta, encomendada por el Almirantazgo, de dirigirse a América del Sur y ayudar a las colonias para así debilitar a la corona española. La persecusión del barco corsario Spartan, la batalla contra el mismo, su captura... y la captura de las presas (los barcos capturados por el Spartan y recuperados por Aubrey)...y cualquiera diría que ya está.... nada más lejos de ello. O'Brian aún nos regala con más aventuras: la batalla para la captura de la Diane bajo bandera francesa ... ¡la Armada bajo las órdenes de un corsario! Y, como telón de fondo, mientras vivimos todas estas aventuras navales, se desarrolla la intriga política, los tejemanejes del servicio de inteligencia británico para derrotar a Napoleón.

De  las 20 novelas de la serie, que tenemos en la Biblioteca del Museo Marítimo, recomiendo Patente de corso porque se puede leer sin necesidad de haber leído las sagas anteriores, te encariñas igual con los personajes, se queda uno sin aire mientras pasa la acción, los nervios te corroen en las escenas de suspense, el corazón te late fuerte cuando los amantes se enfrentan, la tristeza nos inunda con algunos hechos, se desternilla uno de risa con cada metida de pata de algún miembro de la Armada inglesa,... En fin, es una delicia leer esta novela.

De toda la serie, es mi favorita y la recomiendo. No pierdas la marea, no hay ni un minuto que perder, ven y léela en la biblioteca.

Llarga vida a les biblioteques de museus

Acabo d'arribar de Madrid. De participar a les segundas Jornadas de Bibliotecas de Museos i em sento molt feliç. He compartit tres dies amb col·legues, bibliotecaris de museus, amb els mateixos anhels, amb problemes similars i amb unes ganes boges de continuar innovant i treballant de valent. D'unir esforços perquè tots sabem que units i col·laborant ajudem a donar millor servei als usuaris.

Al llarg d'aquests intensos tres dies he pogut copsar que les biblioteques de museus estan més vives que mai. Malgrat les diverses crisis: la "ditxosa" crisi econòmica, la crisi del llibre, la crisi d'una professió sovint oblidada i molts cops també poc valorada per nosaltres mateixos.


He vist que totes les crisis ens serveixen d'estímul. Trobem la manera de tirar endavant perquè estimem els nostres museus i també les biblioteques. Internet i les xarxes socials són els nostres aliats. I el treball en equip un deure ineludible.

Els bibliotecaris dels museus molt sovint ens hem sentit sols, hem treballat en condicions que un bibliotecari d'una biblioteca pública no es pot ni imaginar. Hem hagut de defensar coses tan bàsiques com un espai i uns equipaments dignes, el nostre nom, la nostra visibilitat. La nostra unió, la cooperació, la coneixença entre nosaltres ajuda a compartir els problemes. Però no els compartim per fer teràpia, per lamentar-nos i compadir-nos, ho fem per buscar la millor manera d'afrontar els esculls i les dificultats, per cercar un bé comú que revertirà en la societat.

No importa que ens separin centenars de quilòmetres. Som un col·lectiu imparable i dóna gust compartir professió amb gent tan activa.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

L'Emigrant amateur

Avui us recomanem un llibre que fa poc que tenim a la biblioteca: L'Emigrant amateur.

Robert Louis Stevenson, l'any 1876, va fer un viatge de Glasgow a Nova York en vaixell, com a passatger de segona en el vapor Devonia -de l'Anchor Line- per anar a trobar-se amb la seva estimada, Fanny Van Grift Osbourne. A l'arribada a Nova York es desplaçà en tren fins a San Francisco. Qui millor que un escriptor de la talla d'Stevenson per fer-ne un llibre?


L'Emigrant amateur és un bon testimoni de la vida d'un emigrant a bord d'un transatlàntic, la convivència amb altres emigrants d'origens geogràfics diversos: "un curiós assortiment de tot el Nord d'Europa". Interessant punt de vista d'un passatger de segona, la categoria menys estudiada i reflectida, potser, per no correspondre ni a les elits ni a la població més desfavorida. Com el mateix Stevenson sentencia "El grup de passatgers de segona potser no érem els més interessants de la nau"

De redacció sencilla i de lectura àgil i amena. Amb una prosa exquisida, "Durant deu dies, ara tots pertanyíem a un petit país de ferro que avançava damunt de les profunditats". O la desmitificació del viatge a un món millor: "L'emigració, abans una paraula de significat clarament alegre, va passar a tenir un to tristíssim a la meva oïda. No hi ha res més agradable d'imaginar i més patètic de contemplar. La idea abstracta, la que es té a casa és plena d'esperança i aventures ..."

El podeu llegir també en línia, en versió original, gràcies a la digitalització que n'ha fet la biblioteca de la Universitat de Toronto.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Revistes tardor 2013

Aquests són els continguts de les últimes revistes que han arribat a la Biblioteca del Museu Marítim.

En aquesta ocasió hem triat els articles:
  • "Els Bots de salvament a Vilanova". La Nostra mar : revista del Museu del Mar de Vilanova i La Geltrú. Núm. 31 (Juny 2012)
Relata la història dels tres bots de salvament que hi va haver a l'Estació de Salvament de Nàufrags de Vilanova que ajudaven a les tripulacions dels vaixells quan es trobaven en perill o naufragaven.
Es complementa amb un article de caire biogràfic sobre l'any dels negats, el 1886, i els actes d'homenatge que s'han retut.
  • Revista General de Marina (Agosto-Septiembre 2013)
Número dedicat íntegrament a la figura de Jorge Juan Santacilia, la Revista commemora així el tercer centenari del seu naixement.
Jorge Juan va participar en una gran empresa científica del segle XVIII, la determinació de la forma de la Terra, va dirigir la reforma de l'ensenyament de la nàutica i aplicà coneixements matemàtics a la construcció naval tal com va quedar reflectit al llibre Examen marítimo que podeu consultar a la Biblioteca del Museu.
  • "Brittany Ferries pioneer continues to rust away". Ships Monthly (October 2013)
Es denuncia el deteriorament del vaixell ro-ro grec Agios Dionisos S abandonat des del 2003 al port de Las Palmas de Gran Canaria. Va ser construït a Vigo el 1972 als Astilleros Construcciones S.A., Factoría de Rios amb el nom de Lilac, ha canviat de nom i propietari en quatre ocasions i té un futur incert.

Juan Carlos Díaz Lorenzo en el seu blog De la mar y los barcos també parla de la situació d'aquest vaixell.

Agios Dionisos S Foto: Carlos Moreno merchanships.info
  • "Ships' diaries : the blogs of yesteryear". Signals 104 (Sep.-Nov. 2013)
S'aprofundeix en algunes de les vivències, aventures i activitats quotidianes narrades per mariners, emigrants i altres persones que viatjaven a bord de vaixells i que les van deixar escrites en diaris de navegació que actualment custodia la Vaughan Evans Library, la biblioteca  de l'Australian National Maritime Museum. Ara són accessibles per internet a http://trove.nla.gov.au/collection sota la cerca "Diaries, letters, archives"

Recordeu que al document hi ha molts més articles i que tots els continguts estan a la vostra disposició a la Biblioteca MMB, per a més informació podeu posar-vos en contacte amb nosaltres per telèfon o per correu electrònic.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

La Rosa de Alejandría / Manuel Vázquez Montalbán

"... allí estaba la quilla de La Rosa de Alejandría, secundando la maniobra de virar a babor en el inicio de la maniobra de atraque. Era como si llegara hasta él su casa, cuatro puntos cardinales propicios, una patria. Repasó la fisonomía del barco como se repasa el cuerpo del amor después de una larga ausencia o de un inútil olvido"

"El mar no existiría para él si no existieran los barcos y abrió los brazos como para acoger la mole blanca ya aquietada, pero en realidad era para abrazarse a sí mismo y retener la emoción íntima".

(Fragments de la novel·la La Rosa de Alejandría de Manuel Vázquez Montalbán)

Deu anys sense Vázquez Montalbán. Quants cops davant d'un fet d'actualitat havíem buscat què en deia Montalbán i trobàvem els seus brillants i encertats articles que ens ajudaven a interpretar la realitat alhora que ens feien passar una bona estona gaudint d'una redacció bella i impecable. Quantes vegades aquests deu anys ens hem preguntat "d'això què n'hagués dit en Manuel Vázquez Montalbán?

Aquest és un humil i senzill homenatge, sabem que no fem justícia limitant-nos a citar una novel·la de Carvalho i destacant la seva faceta periodística. Només que consulteu el catàleg de les biblioteques veureu la varietat temàtica i estilística de la seva obra.

Us recomanem aquest article de Juan Zamora sobre com es va documentar Montalbán per escriure La Rosa de Alejandría.

"Ah, La Rosa de Alejandría, qué bonito nombre para un barco"


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Guanyador del XIV Premi de recerca Josep Ricart i Giralt

El projecte “El port de Barcelona: objectiu militar durant la Guerra Civil de l’investigador Oriol Dueñas Iturbe ha guanyat  el XIV Premi de recerca Josep Ricart i Giralt, que convoca anualment el Museu Marítim de Barcelona juntament amb l'Institut Ramon Muntaner

Port de Barcelona. Bombardeig aeri italià (reproducció de "Assedio Aereo della Catalogna"). MMB
El Jurat del Premi posa en relleu, entre els vint treballs rebuts a concurs, que el projecte guanyador té la singularitat de tractar un aspecte poc treballat en obres de tipologia general.

Tots els treballs presentats han estat fidels a la temàtica objecte del Concurs, ser investigacions del camp de les ciències socials relacionades amb el patrimoni i la cultura marítima a l’àrea de la costa catalana.

La dotació per al projecte guanyador és de 6.000 € i comporta la publicació del resultat de la recerca dins la Col.lecció Estudis del Museu Marítim de Barcelona. Per tant, el projecte guanyador també està previst es publiqui en aquesta col·lecció.


Acte de lliurament del XIV Premi de recerca Josep Ricart i Giralt

Facultat de Nàutica de Barcelona

Comunicat de l’MMB davant el trasllat de la Facultat de Nàutica de Barcelona

Des de fa uns mesos, les notícies del trasllat de la Facultat de Nàutica i de la venda, per part de la Universitat Politècnica de Catalunya, de la seu històrica que aquesta facultat ocupa han estat un tema present a les converses formals i informals mantingudes entre persones vinculades al món cultural i marítim.

El que llavors només era un rumor o una sospita malauradament es va confirmar en el decurs de l’acte solemne d’inauguració del curs acadèmic 2013-2014 del passat 3 d’octubre, per boca del vicerector d’infraestructures de l’UPC qui va afirmar que la facultat de Nàutica abandonaria la seva seu històrica amb tota seguretat i, tot sembla indicar, amb la major rapidesa possible.

Des del Museu Marítim de Barcelona, no podem deixar de manifestar la nostra preocupació per una notícia que ens afecta profundament per motius diversos. Des de fa uns anys hem assistit a la postergació sistemàtica fins arribar a la desaparició, de les empremtes que la història i la cultura marítimes del nostre país havien deixat a la ciutat, i molt especialment, al cor de la Barcelona marítima que s’articulava al voltant del port.
Unes petjades, aquestes, que ens identifiquen com a realitat social, cultural i urbana i que han constituït elements destacats d’un patrimoni marítim material i immaterial, testimonis d’un passat, un present i, fins ara crèiem i encara ho fem, un futur en els quals la mar hi és i s’hi fa notar.

En aquest escenari, la Facultat de Nàutica, hereva de l’Escola de Nàutica de Barcelona que el 1769 es posava en marxa per donar resposta a les demandes d’una societat civil en plena expansió econòmica, ha estat baluard d’una part essencial del patrimoni marítim: la ciència i la praxis de la navegació.

La seu que ara passarà a acollir, previsiblement, activitats que poc tenen a veure amb l’educació i la cultura, ha estat símbol material d’aquesta riquesa i punt de referència per a una àmplia col·lectivitat vinculada a les activitats marítimes. La seva construcció, impulsada per l’Institut Nàutic de la Mediterrània entre 1930 i 1932, testimonia la importància que els poders públics conferiren a aquest llegat marítim en un moment crucial per a la història de Catalunya.

El Museu Marítim de Barcelona és especialment sensible a aquesta circumstància perquè comparteix amb la Facultat de Nàutica aquests orígens, també sota l’aixopluc de l’Institut. Foren els primers passos d’una aventura que ha corregut paral·lela, compartint la missió de vetllar i divulgar el saber científic i el llegat patrimonial vinculats a la mar, i el veïnatge en el front marítim de Barcelona.

Lamentem profundament que les actuals circumstàncies de la Universitat Politècnica de Catalunya hagin conduït a aquest desenllaç i que no s’hagi pogut trobar una altra sortida a aquesta situació crítica que la reconversió de l’edifici en un establiment comercial i el desarrelament d’una institució amb prop de 250 anys de trajectòria docent i cultural, de l’entorn on es va gestar i es va anar configurant i canviant amb una vocació indiscutible de servei, de permanència i de futur.

Drassanes Reials multiusos

Quan diem que les Drassanes Reials era un lloc on es construïen i guardaven galeres no estem dient cap mentida però tampoc no estem dient tota la veritat. La història d’aquest conjunt arquitectònic és més complexa i més rica.

En rigor el que ara considerem un edifici, les Drassanes, és un conjunt de construccions fetes en diferents moments i que, totes juntes, donen una sensació d’unitat que no és del tot real. No hem d’oblidar que el que veiem ara és el que queda d’un conjunt més gran. En diferents ocasions s’han anat enderrocant parts importants, com ara la caserna de cavalleria -enderrocada el 1935- o el baluard del Rei, enderrocat cap al 1891. També cal remarcar que per sota d’una aparent homogeneïtat formal hi ha una certa varietat de construccions.

Baluard del Rei
Enderrocament Baluard de rei (Arxiu fotogràfic MMB 371F)

El més correcte fora dir que les Drassanes Reials de Barcelona són i han estat un conjunt arquitectònic que en el passat i en diferents moments ha contingut:

Un arsenal, fortins i baluards, una muralla, casernes, bateries d’artilleria, una fàbrica de canons, un parc i una mestrança d’artilleria -parc vindria a ser un magatzem i mestrança un taller o lloc de fabricació d’elements diversos-, magatzem d’armes curtes, etc. I, finalment, un museu marítim

Tots aquests usos diferents s’han ubicat en algun dels edificis que formaven una veritable ciutadella a ponent de la ciutat, entre les Rambles i les hortes de Sant Bertran, al peu de Montjuïc -seguint un eix llevant – ponent- i entre el mar i el final del raval de Barcelona -més o menys en sentit nord-sud.

Reconstruir aquest inventari d’edificis, el que s’hi feia i la seva història detallada és el que fem al Museu Marítim de Barcelona a través d’un projecte de recerca a llarg termini. Preguntar-se què és o que són les Drassanes Reials passa per esbrinar què s’hi feia a dins, per a què servien, i quin era el seu sentit. Pregunta complexa, perquè al llarg de més de set segles els usos han variat.

Veurem en un altra ocasió més detalls d’aquesta relació entre el continent i el contingut, i tot el que això ens diu del passat de les Drassanes Reials de Barcelona.

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Revistes de l'estiu 2013

Aquests són els continguts de les revistes que han arribat a la Biblioteca del Museu Marítim durant el mes d'agost. Doneu un cop d'ull als sumaris ja que el que nosaltres destaquem no té perquè ser el que més us interessi a vosaltres.



En aquesta ocasió us expliquem el que han publicat les següents revistes: 
  • Curator : The Museum Journal (July 2013)
Número que exposa experiències que faciliten l'accessibilitat física o digital als museus a totes les persones amb discapacitats.  
  • Ships Monthly (September 2013)
"The Tall Ship in Glasgow": Sobre el Glenlee que actualment es pot visitar a Glasgow, és una de les principals atraccions de la ciutat escocesa. Aquest veler durant 60 anys va ser el vaixell escola espanyol Galatea. L'any 1992 va tornar al Regne Unit per ser restaurat i va recuperar el nom amb el qual havia estat botat l'any 1896.

Magazines ©Pere Sanz

  • Revista General de Marina (Julio 2013)
"Los Buques de la Armada en Barcelona": article d'Albert Campanera sobre vaixells de l'Armada espanyola que han estat vinculats a la ciutat de Barcelona al llarg de la història entre d'altres la corbeta Tornado, el minador Eolo i el portahidroavions Dédalo.
  • Revista de Museología 56 (2013)
Número dedicat a experiències 2.0 als museus. La idea principal és que els museus han d'assumir la importància creixent de les xarxes socials i les han d'implementar en els centres en la manera de treballar. Cal un canvi de concepció i de mentalitat que obliga als professionals dels museus a estar al dia  continuament i que obre un univers d'intercanvi d'informació, participació i comunicació molt enriquidor tant per a la institució com per al públic.
  • Sàpiens 132 (agost 2013)
"Viure al Born 1700" Sàpiens s'endinsa, gràcies a l'encaix entre els documents notarials i cadastrals que es conserven i les troballes arqueològiques, en el barri que la derrota de 1714 va fer desaparèixer. Se situen i descriuen els carrers i les cases que han quedat al descobert i les seves restes que ara es poden visitar.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

El Poder de les paraules

Un dels primers dilemes que se’ns planteja davant de l’edifici que acull el Museu Marítim de Barcelona és com l’hem d’anomenar: drassana, drassanes, Drassana, Drassanes, Drassanes Reials, Reials Drassanes.

Etimològicament, tot sembla tenir el seu origen en una expressió àrab que es translitera de diferents formes (dar-a-sina, dar-çana-a, dar as-sana, etc.) i que ve a significar casa o lloc de fabricació, taller, etc. En català antic podem trobar mots com ara drassana, darassana, daressana, daraçana, dreçana, drassanal, adraçana, teraçana, etc., i naturalment també en plural.

Oficialment, l’edifici actual rep el nom de Drassanes Reials de Barcelona. No obstant, molts encara recordem quan es deia Reales Atarazanas i com es va traduir durant un temps com a Reials Drassanes.

Històricament, s’ha parlat de Drassana, en singular. Sovint s’anomena Drassana o Drassana vella, en singular, per referir-se al primer espai de construcció naval que hi va haver a Barcelona prop d’on ara es troba l’edifici de Correus. Quan es va contruir el nou equipament a ponent de la ciutat, les actuals Drassanes, també adoptaren el nom en singular: Drassana NovaTotes dues drassanes van funcionar simultàniament durant més de cent anys, la nova acollint l’activitat de la corona i la vella, l’activitat del Consell de Cent.
Segell Bernat Descoll
Segell de Bononat Descoll, primer i únic conservador de les Drassanes, que en temps de Pere III era responsable de totes les Drassanes de la Corona d’Aragó

El procés que ens ha portat a parlar-ne en plural ha estat molt llarg (sis o set segles) i, sens dubte, és conseqüència de l’existència de diferents paraules, en diferents idiomes, que estan emparentades i tenen a veure amb el món dels vaixells, en general, i de la construcció naval en particular.

A més a més de lloc per a la construcció de vaixells, el nom també té relació directa amb dàrsena, en el sentit de part més abrigada o espai arrecerat dins d’un port. En castellà, “atarazana” mostra aquesta vinculació clarament. També s’hi pot veure un lligam amb arsenal (com equipament militar en el sentit ampli de base naval), tot i que s’acostuma a fer servir la paraula “astillero” com a lloc de construcció. Podeu consultar, per exemple, el Diccionari etimològic d’en Joan Coromines per tal de trobar més detalls.

El més important és recordar que tot gira al voltant de la construcció i el manteniment dels vaixells, i en el cas de les Drassanes amb majúscula s’hi afegeix la idea d’un establiment públic vinculat principalment a la construcció, el manteniment i l’aixopluc de les flotes de galeres que constituïen la força naval en època medieval i moderna. Per tant, les Drassanes Reials no es poden desvincular de la seva funció militar.

Catalunya marítima

Aprofitem la pausa de les vacances d'estiu per deixar-vos aquest article. A partir d'ara ja podeu accedir al text complet de la revista Catalunya marítima allotjada al dipòsit digital de revistes catalanes ARCA.

Any 1. Núm. 1
El 30 de gener de 1919 naixia Catalunya marítima. Les paraules inicials reflecteixen el context del moment i són tota una declaració d'intencions: "Ens acusaran d'atrevits, d'irreflexius, fins de no sabedors de les nostres coses marítimes, perquè publiquem una revista marítima catalana ... Estem totalment convençuts que Catalunya ha de ser marítima o no serà integral com tots l'anhelem". La seva tossuderia, el seu afany, els va fer treure a la llum una publicació vencent totes les dificultats, i sembla que finalment no varen poder complir tots els seus desitjos ja que al 1921 va publicar-se més espaiadament i al juliol va sortir el darrer número. La temença que el projecte no reexís ja ho manifestaren en aquesta primera pàgina "Si, a pesar de tot, el nostre intent no prosperés, tampoc ens doldria l'haver realitzat l'esforç".


No es pot afirmar, però, que en aquests escassos dos anys no haguessin assolit el seu propòsit ja que Catalunya marítima és una obra d'obligada consulta si s'estudia la història marítima a la Catalunya posterior a la Primera Guerra Mundial: la construcció naval catalana, els vaixells, les drassanes o les companyies navilieres. Catalunya Marítima és el reflex d'un moment d'esplendor de la marina mercant catalana que entrà en crisi a partir, justament, del 1921 quan varen produir-se nombroses fallides d'empreses navilieres i es paralitzà la construcció de vaixells.


Catalunya marítima és una font d'informació essencial per conèixer la situació de les diverses línies marítimes catalanes tenint en compte que no s'ha publicat mai una monografia integral sobre la història de les navilieres catalanes, només hi ha monografies d'algunes companyies o d'històries d'àmbit local.

L'accés lliure i a text complet al patrimoni bibliogràfic marítim és un deure que teniem pendent amb els nostres usuaris. Aquest primer pas ha estat difícil i tot un repte que esperem que tingui continuïtat. Paral·lelament, per aquest mateix motiu, hem incoporat en el catàleg de la biblioteca els enllaços als exemplars dels llibres digitalitzats sempre que estan disponibles a internet. Aquí teniu un exemple.


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Revistes del mes de juliol

Aquests són els sumaris de les revistes que han arribat a la Biblioteca del Museu Marítim durant el mes de juliol:
Destaquem les següents revistes:
  • Ingeniería naval. Núm. 915 (Junio 2013)
    Article tècnic: "Los Factores humanos en el proceso de selección y diseño del casco". Sobre dissenys de vaixells d'alta velocitat com catamarans, trimarans i SWATH. Dissenyats, fabricats i assajats per demostrar el grau de maduresa de la tecnologia existent i per donar resposta a les necessitats navals actuals. També publiquen un article sobre estructures offshore flotants destinades a generar energia eòlica: "Simulación por elementos finitos de nuevas estructuras offshore flotantes".
  • Caramella. Núm. 29 (juliol-setembre 2013)
    Dedicada a les albuferes, marjals, salines i aiguamolls a Sant Carles de la Ràpita, València, Delta de l'Ebre, Mallorca, Eivissa, Formentera, Baix Llobregat, Baix Ter, Ivars i Vila-sana. La pesca, el cultiu d'arròs i altres activitats pròpies d'aquestes zones humides.
  • Classic Boat. Núm. 301 (July 2013)
    L'article "Balearic Beauty" està dedicat a la navegació amb vaixell clàssic per la costa de la serra de tramuntana de l'illa de Mallorca. També dóna dades pràctiques de sis velers clàssics que hi fan xàrters. Més informació a http://www.oldsaltsailing.com
  • Sàpiens. Núm. 131 (juliol 2013)
    Inclou una breu entrevista a David Abulafia amb motiu de la publicació del seu llibre El Gran Mar, obra que repassa la història de les civilitzacions que han crescut al voltant de la costa mediterrània.
  • Descobrir Catalunya. Núm. 182 (Juny 2013)
    L'article "Camins de ronda : un litoral ple d'històries que es gaudeix a peu" conté un reportatge d'unes 50 pàgines sobre aquestes vies rurals que ressegueixen la costa i conviden a passejar-s'hi. Ens inviten a caminar a ran de mar ja que té efectes balsàmics, que ens faran sentir bé i més feliços. Descobrirem, també, quins usos històrics han tingut i quines activitats o visites hi podem trobar.
  • Ships Monthly. (August 2013)
    Dedica el dossier central a la marina de guerra. Diversos episodis del passat de la Royal Navy però també al futur més immediat, com el de l'HMS Ark Royal. Així com pàgines dedicades a altres nacionalitats com l'article dedicat al submarí alemany U-534 que es troba exposat a Woodside, a la riba del Merseyside, en front de Liverpool, i que es conserva en dues parts, el van seccionar longitudinalment per tal de preservar-lo.Pot visitar-se i podeu veure'l a http://www.u-boatstory.co.uk/exhibition.htm

Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona

Lectures refrescants

Hem triat uns quants llibres que no fa massa que són a la Biblioteca i que us proposem com a companys de viatge, per llegir a l'ombra o en un indret traquil i refrigerat.

 1 Demana'l

1. Els Banys de mar de Catalunya / Mercè Tatjer

Aproximació a la història del litoral català com a espai d'oci amb especial èmfasi en les pràctiques dels banys de mar entre principis del segle XIX i finals del XX. Els clubs, els balnearis, les platges, les ciutats de vacances, el turisme, la desaparició dels establiments tradicionals. 




Demana'l
2. Club Nàutic Llafranc

L'any 1963 naixia el Club Nàutic Llafranc. Amb motiu del seu 50è aniversari el Club publica un llibre commemoratiu que repassa la seva història des de la seva fundació a la platja de Llafranc. És un llibre profusament il·lustrat i bellament acabat, amb una caixa que li fa de funda i un disseny cent per cent nàutic. 


Quan marxeu de vacances, us agrada endur-vos un llibre situat en aquell indret?
Demana'l
Demana'l


Si és així i aneu a Port de la Selva us suggerim
que ens demaneu:

 3. Petites històries en blau marí

Amb llegendes, anècdotes i costums del passat del Port de la Selva. Històries de barques, de peixos de racons, de bandolers, d'aventures, d'homes que lluitaven contra les adversitats i que alhora gaudien de la seva vida senzilla.



4. Escorbuto / Stephen R. Bown

Per endinsar-se en la dura vida a bord d'un veler del segle XVIII i conèixer com es va aconseguir posar remei a aquesta terrible i devastadora malaltia. És una obra que barreja el relat històric i l'aventura. El mateix autor expresa que la pretensió del llibre no és ser un tractat acadèmic sinó una obra de divulgació popular. Tot i així compta amb uns apèndixs complementaris molt interessants entre ells un de suggeriments bibliogràfics comentats per ampliar la lectura, enfocats a cada un dels temes tractats, i un ampli llistat bibliografic.


5. Buena suerte, mala suerte

La crònica de la regata oceànica amateur Gran Prix de l'Atlàntic, entre Cadis i Santo Domingo, a la qual va participar l'autor amb tres amics navegants. Podeu trobar informació adicional a la pàgina web:


6. Far Tortuga / Peter Matthiessen

Escrita l'any 1975 fins al 2012 no s'ha publicat en castellà. És la història de nou homes que s'embarquen en un vaixell per pescar tortugues, saben que és la darrera vegada que es guanyaran la vida com a tortuguers. El viatge estarà marcat per l'obscur temperament del capità i per les vivències i experiències que acumulen tots ells. Mentre el llegim nosaltres també participem d'aquestes històries. Amb un final poètic.



Demana'l

7. Nosotros los navegantes / David Lewis 

Sabreu com navegaven a la Polinèsia. Amb moltes il·lustracions i diagrames per entendre les tècniques habituals. El fenomens oceànics emprats per tal de posicionar-se, l'experiència de navegar usant aquestes habilitats, les estrelles de referència, el comportament de l'onatge oceànic. David Lewis va portar a la pràctica aquestes destreses, aquesta saviesa heretada generació a generació, i les plasmà en aquest llibre.


Demana'l

8. Azul profundo / Jacinto-Nena Viladomiu

Tal com diu el subtítol són les vivències de viatge des de la coberta d'un veler. Ha estat la millor manera que han trobat els autors per compartir els records i els sentiments que experimenten vivint al mar. La fascinació per una vida lenta i senzilla, el dia a dia a bord d'un vaixell. Un vida plena de coneixences. Han navegat i s'han deixat seduir per tots els indrets del globus i per tots els oceans.




9 Demana'l
9.  Planet Ocean

En aquest cas tenim una triple recomanació. El DVD que us mostrem del film documental Planet Ocean: 93 minuts d'imatges extraordinariament belles dels oceans. El llibre del mateix títol. I l'exposició fotogràfica Planeta Oceà que podeu visitar al Museu Marítim fins al 29 de setembre

La finalitat comuna que tenen aquestes tres propostes és mostrar la bellesa dels oceans i dels éssers que hi viuen i fer palès que és essencial i imprescindible viure en harmonia amb aquesta fràgil naturalesa


10 Demana'l


10. El Gran mar / David Abulafia


Una història de la Mediterrània des de l'inici de les civilitzacions fins ara. Descriu la gent, els pobles, els processos i els esdeveniments que han transformat tot o gran part de la regió mediterrània. Una manera molt vàlida de conèixer els nostres origens i potser entendre millor el nostre present. 
Trobareu totes les novetats de l'any al catàleg de la biblioteca, com sempre ordenat pel llibre acabat de catalogar a la primera posició, és una manera de estar al dia de les noves adquisicions.

Per altra banda teniu la majoria de les cobertes dels llibres que han ingressat a la biblioteca durant el 2013 al Pinterestuna manera amable i amena de triar i remenar.

Us animeu a demanar-ne algun?


Post escrit per Rosa Busquets, bibliotecària
Biblioteca. Museu Marítim de Barcelona